"Trying to be happy
by accumulating possessions
is like trying to satisfy hunger
by taping sandwiches all over
your body"
George Carlin
Ja fa uns quants
anys, que per Nadal surten notícies que ens alarmen del poc consum d’aquests
dies, que per culpa de la crisi no comprem prou etc, etc. Fins hi tot alguns
hem arribat a sentir que el Nadal ja no sembla tan festiu, que ha perdut la seva
essència perquè la gent no compra tant, com si el grau festiu d’un esdeveniment
depengués d’això, o potser és que ja fa temps que alguns han reduït el Nadal
exclusivament al consum.
Som conscients que
la problemàtica és més complexa del que sembla, que molta gent perd la feina,
ja que tenim una societat basada en aquest consum, però potser ho hauríem de
plantejar diferent. Potser no hauríem de culpar a la gent que no pot consumir
(o a la crisi) sinó que ens hauríem de preguntar què fèiem abans de la crisi,
quina necessitat hi havia de consumir tant, si ara, pel fet de consumir menys,
hem estat menys feliços, quin impacte medioambiental ha suposat aquest afany
voraç que hem tingut durant anys per adquirir, etc.
El més curiós,
però, és que encara trobem aquest afany. Sembla que encara creguem que la
felicitat dels nostres fills (i la nostra) es pot comprar. El món capitalista
ha estat creant i creant necessitats per satisfer la seva lògica d’acumulació.
Potser ja és hora que raonem i parem aquesta barbarie, perquè si no ho
fem ara, qui sap si serà massa tard.
