El neoliberalisme, entre d’altres, proclama la llibertat. Per sí sola, sembla una paraula molt bonica, ens imaginem, directament un món on tothom és feliç, perquè pot fer el que vol. Aquí recau la perversió del discurs hegemònic neoliberal, aquesta llibertat que proclamen no existeix realment.
La seva llibertat
consisteix en fer els ulls grossos per explotar i fer barbaritats, per crear un
món on ells tinguin la llibertat de tenir el poder: no existeix una
desregularització del mercat real, ells (les grans multinacionals, capitalistes
i institucions) la demanen per tenir la seva pròpia regularització, la
regularització d’un mercat on ells són els qui porten els moviments.
I és que, tal com
diu Samir Amin: “llibertat sense igualtat és igual a salvatgisme”. Llibertat
no és l’única paraula que han pervertit, en trobem d’altres com flexibilitat,
globalització, etc. I és que cal que vigilem amb els significants que
s’apropia el discurs dominant, perquè està manipulat de tal manera que sigui
difícil de desxifrar i aportar arguments contraris.
